L’espai consciència del Clownia 2017 vol ser el tret d’inici d’un espai de referència del qüestionament de la configuració de la societat actual.
Quina és la temàtica d’aquesta edició?
L’Espai Consciència del Clownia 2017 es presenta sota el lema “Pensament crític per canviar el món”.
"La por ens governa. Aquesta és una de les eines de les que
es valen els poderosos; l’altra és la ignorància"
— Eduardo Galeano
La ignorància i la por engendren l’actual actitud de la societat del s. XXI. Però fugint de fustigar-nos volem, a l’espai Consciència del Clownia, apoderar-nos el Pensament crític com una eina imprescindible per existir i reivindicar-nos, per viure vivint i no sotmeses. L’estructura políticoeconòmica actual fomenta el pensament únic, inqüestionable, allò “natural”. Un pensament basant en la individualitat i supeditat a uns interessos polítics connectats al poder financer que lluny de posar al centre les persones i les seves necessitats, les trepitja i les esclavitza mitjançant la “por”, com deia Galeano. Una por a perdre allò que realment no tenim.
Des del Clownia volem recuperar idees referencials com les de Sòcrates, considerat el pioner el Pensament crític, per esperonar-nos a fer-nos preguntes i a qüestionar-nos les realitats imposades fins a arribar al fons de les coses. Pensar ens fa lliures, ignorar ens encadena a allò que no depèn de nosaltres mateixes. Pensament crític és posar en dubte la idea generalista, allò acceptat i concebut com una realitat intocable. És no ser indiferent, com deia Gramsci, perquè “la massa ignora per despreocupació”. El moviment zapatista va renovar el concepte de Pensament crític i el va concebre des la rebel·lia, la resistència i la lluita per construïr “un món on hi càpiguen tots els mons”. Per això es qüestionen si seria possible fer-ho d’una altra manera i la seva resposta és clara: “no ha de per què ser així”. Això ens obre un ventall de noves opcions i ens ajuda a pensar i reflexionar sobre com volem que sigui aquesta altra societat que imaginem, què necessitem per fer-la possible i amb qui comptem.
Per això, des del Clownia, obrim un espai per generar Pensament crític, una finestra al món de mons. Volem qüestionar-nos les relacions de poder en relació al gènere, a la classe social i a l’origen. Volem demostrar que hi ha altres formes d’organització social que ens permeten tenir una vida per viure-la i no sotmesa, parlem dels drets que cada dies ens roben. Volem dotar-nos de les eines per enderrocar lleis injustes i apoderar-nos de manera col·lectiva per ser més fortes i valentes, per destruir els imaginaris comuns. I partim del territori, el respecte, la solidaritat, una altra economia, l’ecologia, l’anticapitalisme i els feminismes. Volem fer-nos preguntes. I ho fem des de la cultura perquè entenem que és eina de transformació, perquè la cultura queda buida si no té causa. Perquè, com deia Gamsci, viure és prendre partit.
Com es conforma l’espai Consciència?
On és l’espai físic?
L’espai consciència aquest any s’amplia i, tot i que l’espai central serà en una carpa de circ que estarà instal·lada al camp de futbol que es troba al costat del recinte del festival, també el trobarem en diversos espais físics del festival com a la plaça Comamala, al centre del poble, o a la carpa infantil dins el recinte del festival.
Volem un món en el que hi càpiguen tots els mons. L’estem construint entre tots i totes.
T’hi esperem!
Dinamitza: La Nave Va, Teatre i Transformació
El taller planteja de forma metafòrica situacions de com podem viure amb diversitat de manera harmònica, però en un moment de la història un succés crearà el desequilibri i fomentarà la por. Els participants hauran de trobar la forma d'enfrontar la por i tornar a recuperar l'equilibri.
Dinamitza: Rosa Padrosa i Elena Crespi
L'amor dels contes no és amor. La base de les relacions de parella pot estar contaminada de dependència, desigualtat i micromasclismes. I aquesta és la base de la violència de gènere. Detectar els fonaments tòxics d'aquesta base podrà ajudar-nos a combatre la violència psicològica i física que hi ha sota el nom d'amor.
“El rol de l’artista és transcendir el saber convencional, transcendir la paraula de l’establishment, transcendir l’ortodòxia; anar més enllà del que és entregat pel govern o del que diuen els mitjans” (Zinn, 2002). Quina és la relació que tenen els artistes amb la societat? Com ha de ser la cultura? I els seus espais? Joan Fuster deia que tota política que no fem serà feta contra nosaltres. Hi reflexionarem, també, a través del paper que hi desenvolupen les arts, en el 25è aniversari de la seva mort.
Ponències:
Modera:
Taller participatiu on entre totes pintarem el mar Mediterrani que volem i l’omplirem de vaixells de paper amb missatges de benvinguda perquè les persones puguin viatjar de manera segura.
Com eduquem els nostres fills i filles? Tenim uns centres educatius massa marcats per uns currículums poc adaptats a les necessitats de cadascun dels infants? A través d’aquesta xerrada, de les experiències de projectes que treballen l’educació lliure i de les preguntes del públic, reflexionarem sobre quin model educatiu volem i quines alternatives hi ha.
Ponències:
Modera:
Al món hi ha 290 milions de persones que no poden viure a casa seva. Persones que han hagut de marxar de casa seva fruit de les desigualtats, les vulneracions de drets humans o la guerra. A través d’experiències personals parlarem de què significa fugir de casa i quins són els entrebancs que sorgeixen en la sortida, el trajecte i l’arribada a un nou destí. També recuperarem la memòria històrica i recordarem que el 1939 el Ripollès era lloc de trànsit dels republicans que emigraven cap a França.
Ponències:
Modera:
Dinamitza: Media.cat
Hi ha temes importants que mai són portada d'un diari ni obren un telenotícies. L'Anuari Mèdia.cat és un projecte de periodisme d'investigació que treu a la llum temes silenciats, com per exemple la situació dels presos que viuen en aïllament a les presons catalanes. En aquest taller descobriràs de primera mà què vol dir viure tancat en una cel·la fins a 21 hores al dia i les dificultats per informar de què passa dins de les presons.
Davant de lleis injustes, l’acció de desobediència civil és una eina necessària per generar canvis. Ho va fer Rosa Parks per acabar amb la segregació racial als Estats Units, els insubmisos per posar fi al servei militar obligatori o la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) per reivindicar i exigir el dret a l’habitatge, entre tants d’altres exemples. Quan el canals habituals per canviar lleis queden obsolets, la desobediència com a eina no violenta i en defensa dels interessos col·lectius pren força.
Ponències:
Modera:
Dinamitza: Iris Serrano
Taller participatiu per a tots els públics on es farà un mural mitjançant l'ús de tècniques d’art urbà. Durant l'activitat, es podrà experimentar amb mètodes diversos i crear una obra conjunta.
“El món té un dispositiu d’una enginyeria finíssima per tal que, des de petites, les dones ens visualitzem més com les nòvies del cantant que com les líders del grup de música” (Mora, 2017). La infrarepresentació femenina en la majoria d’espais artístics és evident. Cal un codi de bones pràctiques feministes en el món de la cultura? S’haurien d’aplicar quotes en els festivals artístics? Quines mesures s’apliquen des de les institucions? L’escenari artístic ha d’estar obert a totes les persones -també a les noies- perquè, tal com deia Àngela Davis, “les dones som persones”.
Ponències:
Modera:
Somsò és una batucada de dones del Poble Sec que va néixer fa gairebé dos anys amb la voluntat de transformar el paper de la dona dins una societat patriarcal i heteronormativa que l'oprimeix així com, també, denunciar les diferents desigualtats socials que les dones pateixen. La seva forma de lluita és a través de la música i, en concret, des de la percussió; un àmbit protagonitzat majoritàriament per homes. Somsò és un grup no-mixta, autogestionat, assambleari, en continua auto-formació i que no para d'aprendre de sí mateix així com dels col·lectius amb els que col·labora. A Somsò el ‘qui’ és la dona, el ‘què’ és la música i l’’on’ és al carrer.
Sol, bon menjar i música. Les tres claus per fer un dinar de comiat del Clownia. Paella solidària a benefici de Proactiva Open Arms. És possible gràcies a Cultura amb Causa.
Preu: 5€. Venta de tiquets el mateix dia en el propi espai.
Acció Solidària i logística - EREC
Azadí. Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd
Casa nostra casa vostra
Cooperació Osona Sàhara - COOOS
Editorial Tigre de Paper
Eko project
Ens movem Sant Joan
Escoleta Riu Sora
Fundació Esperanzah!
Fundació MAP
Fundació Maresme
Fundació Nzuri Daima - Cor Safari
Grups Associats pel Treball Sociocultural (GATS)
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca
Plataforma Stop Mare Mortum
Proactiva Open Arms
Ràdio Sant Joan de les Abadesses
Som connexió
Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR)
Xarxa d’Economia Social i Solidària (XES)
Artista visual amb base a Barcelona. Signa el seu treball com Ninjah, així com el nom del seu principal personatge. La seva obra està basada en els mons dels ninjahs i tants altres personatges. Els principals suports per al seu treball són les planxes de fusta, parets, el digital, tatuatge, gifs animats i pintura en directe (live paint). Li encanta la geometria sagrada i barrejar elements de diferents cultures i dimensions.
Artista multidisciplinar i autodidàctica. Latrini advoca per una pintura narrativa on la figura femenina i la seva condició es converteix en el tema protagonista de l'obra. El seu art neix d'una profunda reflexió interna on l'emotivitat i intimitat de la seva obra acaba traspassant les fronteres plàstiques, fent-nos partícips a totes les persones; donant visibilitat als racons interns de l'ànima.
Il·lustradora, pintora mural i educadora. En continua transformació, es basa sobretot en la creació de personatges que desitgen expressar-se a través dels seus gestos i entorns. A les seves obres s’intueixen influències diverses com el còmic, la il·lustració japonesa, surrealisme, mitologies, hip hop, art urbà, etc. Per portar a terme els murals l’artista utilitza tècniques mixtes que depenen dels propis dissenys.
Fa 8 anys que va començar fent art urbà a Lima (Perú) i ara, en constant moviment per tot el món, presenta amb el seu traç a personatges creatius i acolorits. A les seves obres es perceben les seves arrels peruanes. L’artista creu que no fa falta anar a galeries a veure art ja que pot estar i néixer a qualsevol racó. El carrer dona vida a tot i el color és el pretext.
Il·lustradora polifacètica. Boja per il·lustrar tot el que toca. Ha cursat estudis a Barcelona a l’Escola Massana i a Bèlgica. Actualment viu al Baix Empordà, Palafrugell. On desenvolupa tot el seu art, sempre buscant l’equilibri entre el concepte i la delicadesa. Ha treballat per diverses revistes i diaris, com la Vanguardia o Wienerin Magazin. Ha publicat un parell de llibres il·lustrats infantils com la Greta i l’orella despistada. Li encanta il·lustrar música i textos. I li agrada jugar amb la ceràmica.