On i quan?
L’Espai Consciència tindrà lloc, igual que l’any passat, en una carpa de circ que estarà instal·lada al camp de futbol que es troba al costat del recinte del festival. L’espai és d’accés lliure (s’hi accedeix sense entrada) i estarà en funcionament divendres 29 i dissabte 30 de juny de les 15h a 21h. Dijous i diumenge l’espai romandrà tancat.
Què hi trobaràs?
Des de l’Espai Consciència creiem en la importància de generar un entorn acollidor que disposi del caliu necessari per desenvolupar totes les activitates, tallers i xerrades proposades. Per aconseguir aquest ambient desitjat, l’espai es divideix en quatre grans zones:
Temàtica 2018
L’Espai Consciència del Clownia 2018 es presenta sota el lema “Ser iguals vol dir ser igual de diferents”. Es tracta d’una frase extreta de la cançó ‘El tren del temps’ que Txarango ha publicat a l’àlbum ‘El cor de la terra’ (2017).
"Mai més, enlloc, contra ningú"
A Guillem Agulló i a totes les víctimes del feixisme.
Mai més. Aquest va ser el jurament que van invocar els deportats supervivents del camp de Mauthausen quan van ser alliberats per l'Exèrcit nord-americà el 5 de maig de 1945, la gran majoria catalans i espanyols antifeixistes que havien lluitat en la Guerra Civil espanyola. A banda d’ells, a Mauthausen també hi havia jueus, francesos, alemanys… i comunistes, catòlics, anarquistes, demòcrates, etc. Tots ells formaven un clam a la diversitat, i sabien que si s’atacava a un d’ells se’ls s’estava atacant a la seva totalitat.
Guillem Agulló, 25 anys amb tu
Han passat 25 anys des que l’independentista Guillem Agulló va ser assassinat per un grup de neonazis a Montanejos. Aquest jove de 18 anys va passar a formar part, per casualitat, de la història d’un país que renaixia després dels foscos anys de dictadura franquista i de la inacabada Transició. L'assassinat de Guillem Agulló va suposar, per a la generació que a principis dels anys 90 feia els primers passos en l'adolescència i la militància política, el descobriment d'una realitat molt més hostil de la que els seus llibres de text escolars els explicaven. Tal com diu en entrevistes David Fernàndez, participant a la passada edició de l’Espai Consciència del Clownia, "la seva mort va ser un punt d'inflexió. Va ser un buit des del qual vam decidir construir".
A dia d’avui, la violència de l’extrema dreta continua viva a Europa -també, als Països Catalans- i els atacs racistes proliferen. Des de l’Espai Consciència del Clownia posem de manifest la necessitat d’un compromís ètic i polític amb el moment actual i volem tornar-nos a recordar la lliçó de l’Holocaust: ‘Mai més, enlloc, contra ningú’.
La commemoració i diada combativa feminista del 8 de març neix d’una història sagnant on l’abús, l’explotació i la impunitat van causar la mort de 146 dones. Més de cent anys després, les desigualtats encara són presents, també, en el món cultural. Conversarem sobre la manca de posicionament de les dones al sector cultural, la sexualització dels personatges femenins i la seva falta de protagonisme als espectacles o la gran bretxa salarial existent en el sector. I, tornarem a recordar que, tal com deia Àngela Davis, "les dones som persones".
Hi participen:
Modera:
Dinamitza: La Nave Va, teatre i transformació.
Dos pallassos ens rebran fent-nos un control de contaminació d'injustícies de la roba que portem. De mica en mica ens acompanyaran de forma divertida i interactiva a descobrir tota la cadena d'injustícies que es poden generar amb la producció tèxtil.
Un taller-espectacle que combina l'actuació, la interacció i la participació del públic.
Actituds racistes, homòfobes, xenòfobes i patriarcals sovint acompanyen el futbol de grans aficions, inversions milionàries i coneguts jugadors. Actituds que sovint es repliquen a les graderies dels clubs més humils i en les categories de futbol formatiu. Quin model aporta el futbol? Pot ser una eina de transformació i inclusió social? Ens fixem en el cas del club alemany Sankt Pauli, un conjunt amb més de 100 anys d’història, 20 milions de seguidors i més de 600 penyes arreu del món. Una entitat obertament antiracista, antifeixista i antipatriarcal. Com diu el títol del llibre que en parla: “Un altre futbol és possible”.
Hi participen:
Modera:
Dinamitza: Makady Jammeh
Es calcula que més de dos milions de dones i nenes a tot el món han patit la mutilació genital femenina però continua sent un tema tabú entre les que l’han patit. “Amb 5 anys vaig patir ablació, fet que em va provocar un trauma durant molts anys amb pors, inseguretats i rebuig, i no va ser fins fa un any que vaig confirmar que no havia estat un simple malson.” Makady Jammeh, ballarina, campiona d’Espanya de Dancehall i impulsora del projecte K-Free, amb el que dona a conèixer els diferents estils africans de ball, ens explicarà, a través del ball, la seva experiència com a víctima d’ablació i de com la dansa l’ha ajudat a tenir més seguretat, a apreciar el seu cos, a estimar-se tal com és i a apoderar-se. El seu taller ens obrirà una porta íntima on ens endinsarem a través de ritmes africans.
Dinamitzen: Rosa Padrosa i Elena Crespi, psicòlogues i sexòlogues.
Des que naixem ens bombardegen l'amor romàntic i amb la idea que tenim una mitja taronja esperant-nos en algun lloc. Però això vol dir que nosaltres som persones incompletes? D'on ve això? Com ho trenquem? I, el més important de tot, com construïm relacions de parella que siguin saludables, divertides i amb "xispa"? Ho descobrirem en aquest taller.
“Quan el sistema global de terror imposa el seu relat individualista d’una societat d’èxit o fracàs i la seva versió mediàtica de l’art com a mercaderia, fer cultura des de la rebel·lia, la digna ràbia i l’amor incondicional es converteix en una declaració de guerra al mercat i al seu pensament neoliberalista” (Iván Prado). Davant el moment present -de retallades en drets i llibertats- conversarem sobre el paper que hi desenvolupa la cultura, com pot incidir en espais i països en conflicte i com actua -i transforma- les societats i a un mateix.
Hi participen:
Modera:
Dinamitza: SOS Racisme
Molts de nosaltres ens declarem obertament antiracistes. Creiem en un món sense fronteres on tothom tingui els mateixos drets i ningú en quedi exclòs pel seu color de pell o pel seu origen. Aquest taller, però, vol posar-nos davant un mirall i analitzar-nos. Estem segures que ens hem deslligat de tota actitud racista? Què és allò que fem i que continua sent racista? Com podem treballar-ho? És important adonar-nos-en per combatre-les.
L’1 d’octubre a Catalunya i les seves conseqüències, el 9 d’octubre a València o els atacs a l’oratori de Nou Barris a Barcelona són algunes de les mostres de l’auge del feixisme i el racisme a casa nostra. Repassarem la història dels lligams de l’extrema dreta als Països Catalans per entendre la situació actual i com s’ha articulat la lluita per fer-hi front. El feixisme i el seus símbol viuen amb impunitat a l’Estat? L’Estat n’és còmplice? L’utilitza per reafirmar-se i contenir la dissidència? Reflexionarem de com podem combatre’l des de la lluita col·lectiva antiracista, antifeixista i antipatriarcal.
Hi participen:
Modera:
Sol, bon menjar i música. Les tres claus per fer un dinar de comiat del Clownia. Paella solidària a benefici de la plataforma No Callarem. És possible gràcies a Cultura amb Causa. Preu: 5€ (venta de tiquets a la parada de merxandatge de Txarango i el mateix dia a la Plaça Barcelona).
Somsó és una batucada de no mixta i autogestionada nascuda al barri barceloní del Poble Sec. Els mou la música, especialment la percussió, i la lluita social i de gènere. Estan aquí per tocar, fer-vos ballar i acabar amb les desigualtats de gènere i violències contra la dona
Som Ripoll - Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes de Barcelona - Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) - SOS Racisme - Stop Mare Mortum - Proactiva Open Arms - Casa Nostra Casa Vostra - Fundació MAP - Aturem el Polígon de les Lloses - Escoleta Riu Sora - Grups Associats pel Treball Sociocultural (GATS) - Fundació Esperanzah! - Som Connexió - Xarxa d’Economia Social i Solidària (XES) - Som Energia - La Directa - Diari Jornada - Sembra Llibres - Ràdio La Veu de Sant Joan de les Abadesses
Quatre artistes crearan en directe els seves obres. Sara Reig, Elías Taño, Sara Gálvez i Toni Cuatrero pintaran amb diverses tècniques artístiques, amb la intenció de mostrar el procés de les obres, que poques vegades tenim l’oportunitat de veure i de compartir
Artista polièdrica i canviant. Collage, pintura, escultura, fotografia, instal·lacions, etc. Es passeja amunt i avall per l'ecosistema plàstic, retroalimentant i nodrint cada un dels seus diàlegs amb un llenguatge diferent. L’artista explica que, generalment, el seu treball és el resultat de la necessitat d'expressar tot allò que amb paraules li és impossible de dir. És personal i íntim, per tant, polític. Hi són recurrents temàtiques relacionades amb el cos: com a discurs de la societat, com a suport de tot allò que ens deforma i ens constitueix, com a finestra.
Activista gràfic que dibuixa a gent sense personalitat concreta, sempre en grup, per tal de representar conceptes polítics. Necessita rodejar-se de gent amb la que poder parlar, beure, discutir, dibuixar, etc. Aquests moments compartits l’inspiren per generar pensament crític a través d’un art contestatari i internacionalista. Per pensar, utilitza una llibreta A5 on acumula imatges en miniatura que després amplia buscant una mena de ‘gràfica de l’error’. L’artista forma part del col·lectiu Atirohecho, de teatre i art polític, i del taller de serigrafia militant La Miliciana.
L’artista, durant la seva vida, s’ha dedicat a fusionar les seves dues passions: l’art i la natura. El seu caràcter inquiet i aventurer li ha permès conèixer altres cultures i descobrir nous territoris que han influenciat notablement el seu treball. A les seves obres sol apreciar-se el seu interès per a la conservació de la fauna i la flora, així com el compromís amb la cura de la terra. Crea un univers paral·lel format per una simbiosi de realitat, d’utopia i dels seus somnis. Actualment es dedica a la il·lustració i el muralisme, sense deixar de banda altres disciplines com el gravat, l’escultura o la fotografia.
L’artista va iniciar-se de ben jove al grafitti fins que, amb els seus companys de Kilombo Crew, es va convertir en un escriptor de graffiti, pintant sense descans per carrers i ponts. Després d’un procés d’abstracció paisatgística, l’artista es sent còmode en el terreny de la il·lustració i comença a configurar un univers de personatges que acabaran composant el món dels ‘Cuatreros’ en el que comença a definir-se com a artista. En els últims anys ha evolucionat cap a una abstracció cada vegada més purament estètica, derivant el seu traç cap a acolorides formacions geomètriques i harmòniques.